Blogs vila-realencs

Desprès d'una cruel guerra, Iraq, només era petroli. Haurem d'esperar altra cruel guerra per demostrar que ,Afganistan, només és liti?

Hoy tenemos un protagonista peso pesado!!, Jeff Nishinaka, un escultor de obras de papel. Desde 1982 desarolla un arte único de una precisión asombrosa y un acabado final más que impecable.

Todo, absolutamente todo lo que tiene nos gusta, únicamente trabaja con papel de algodón 100% libre de ácido, por lo que las piezas ni se deteriorarán ni pondrán amarillas con el tiempo. Trabajas casi exclusivamente con el blanco, haciendo de las luces y sombras un juego de variaciones.  Para ello utiliza herramientas muy simples; pinzas, lápiz mecánico, escarbadientes, cuchillos para arte, regletas curvas y un pequeño taco redondo de madera para curvar los bordes.

Os dejamos un enlace a su web para que sigáis haciendo de vuestra boca pura agua!!!!

El professorat i el Consell Escolar de l’IES Betxí han aprovat en Claustre Extraordinari i en sessió extraordinària del Consell el següent escrit de queixa al voltant de les retallades de grups i professors:

Des de fa vint anys, la societat ha sigut testimoni passiu del deteriorament de la qualitat de l’ensenyament a tots els nivells, especialment el secundari. El desprestigi de la tasca docent i de la utilitat de l'educació com a enriquiment personal de l’alumne ha acabat per fer, dels instituts, llocs a on una part dels adolescents aprenen a no fer res, a ser irrespectuosos amb els professors i amb altres alumnes, i a menysprear els coneixements bàsics de l'etapa escolar.

Aixó ha sigut acompanyat, per part dels nostres representants polítics, per discursos buits a on es carrega al professorat amb la majoria de la culpa, argumentant cínicament que no som capaços d’atendre la diversitat, de formar-nos pedagògicament i de transmetre coneixements interessants per als alumnes. Alumnes que, interpretant esta situació, han aprés a culpar als seus professors del seu propi baix rendiment, baix la concepció de que un professor és un funcionari que sap poc, treballa menys i que, quan no té vacances, passa les hores fent-li la vida impossible als alumnes, expulsant-los de classe només per parlar de les seues coses d’adolescents.

Ens trobem en que tot això ha sigut el brou de cultiu per al que ens ve damunt: un retallada de plantilla, un ERE amagat de un vint per cent del professorat, amb el qual la situació serà la següent:

- Les ràtios tornaran als 30-35 alumnes per grup, amb la qual cosa no només l’atenció personalitzada serà utòpica, sinò que les classes en primer cicle esdevindran hores perdudes: el comportament d’eixos alumnes ja fa molt difícil el compliment del temari fins i tot en grups desdoblats de menys alumnes, així que no sabem com resultarà el treball amb més de 30 xiquets per classe. A més a més, físicament les aules no tenen cabuda per a ells, així que hauran de seure molt més junts: és impossible mantindre l’atenció d’un alumne de 12-15 anys que té la temptació contínua de parlar amb els seus companys, i l’única mesura que podíem prendre davant eixa situació era la de separar-los, ja que la llei no ens permet cap altra alternativa realment eficient.
- L’optativitat del centre es reduirà al mínim: la majoria dels alumnes no podran cursar matèries adequades als seus plans de futur, malbaratant possibles eixides professionals. No sembla adequat cursar, per exemple, Literatura Universal, quan el que vols fer és Economia i Direcció d’Empreses, i així ens trobem molt més exemples.
- Les guàrdies també es retallaran: no podrem afrontar situacions conflictives en els patis, ni tampoc podrem abraçar la situació quan manque més d’un professor, o quan molts alumnes siguen expulsats de classe.
- Molts professors hauran d’excedir el seu horari lectiu i, degut a l’augment d’alumnes per grup, també el seu treball de preparació de classes i correcció de treballs o proves. Això, per suposat, cobrant una mitjana de 100 euros menys mensuals.
- Moltes assignatures tenen necessitats d’espai i material que ja no es respectaran. Per exemple, Tecnologia, Música, Dibuix o Informàtica: les aules tenen 16 ordinadors, o 8 taules de treball, o 20 taules de dibuix, i els grups són molt més nombrosos.
- Podríem nomenar assignatures fonamentals per als xiquets que, en la pràctica, es donaran de manera insatisfactòria i no els prepararan per a la seua futura formació.

Davant la situació de crisi, el més fàcil és retallar en Educació; a més a més, la situació d’interinitat d'una bona part del professorat els fa víctimes indefenses d’estalvis que suposen poc pa per a hui, i molta fam per a un futur que sembla molt negre. No tan sols per als professors, sinò sobre tot per a una societat que perdrà l’únic avantatge sobre altres societats: la qualificació i formació del seus ciutadans.

Per tot això, el claustre de professores i professors de l’IES de Betxí, i el Consell Escolar de l'IES de Betxí, fan constar el seu rebuig a les retallades, i no es responsabilitzen de les conseqüències de futur que tot allò puga implicar en una societat on el treball qualificat, l’educació i la socialització són els únics instruments de progrés fàcilment identificables. Si el que es vol és hipotecar el futur de la societat sense afectar el dèficit o els comptes de resultats, han oblidat que l'inversió en Educació estalvia molt més diners dels que demana.



Claustre de professors de l'IES de Betxí (Castelló)

Consell escolar de l'IES de Betxí (Castelló)

Juliol de 2010

Creix el fill, la plàcida casa de banys enfront del fiord de Geiranger, la imatge d'unes flors característiques de Noruega ( Geitrams/ Epilobi/ Epilobium angustifolium ) i un eriçó puntxós ( Vaja esglai a la meua dona ! ), deixe a ambdues com a records curiosos d'aquesta part de les meues vacances d'aquest estiu.

Aqui mi nuevo broche de flor

 Por detrás

Hace algo menos de un año, llegó hasta mi la noticia de que en el templo de San Pascual se habían ancontrado por casualidad, unos objetos cuidadosamente emparedados. Tras algunas averiguaciones y gracias a algunas personas, conseguí que Ferran Falomir Granell, del SERVEI D'INVESTIGACIONS ARQUEOLÒGIQUES I PREHISTÒRIQUES, me remitiera una breve explicación de los mismos, que les adjunto a

Que el diseño llega a todos los sitios está más que demostrado y no me lo ha dicho un pajarito,  la prueba es que "Born in Sweden" han creado un comedero para aves de pequeño tamaño que es una auténtica monada. Mediante una ventosa, el comedero puede instalarse sobre cualquier superficie plana, como un cristal y pummm!!!! ya tienes un elemento de decoración para el exterior o interior de tú casa, dependiendo del visitante, claro está!!!

Llevat de la lamentable derrota futbolística d'ahir a Anoeta, Sant Sebastià (se pot fer un joc més estèril, lent i poc pràctic com el demostrat ahir per l'equip de Garrido? I tant! No és la primera vegada que ho veiem, ni per desgràcia la darrera), a Vila-real tot són indicis festers, tot apunta cap a l'esclat de divendres que ve...

Però, molt de compte, perquè dimecres 1 de setembre ja comença, de debò, el Festival Internacional de Danses amb la seua vint-i-tresena edició. De tota manera, aquest cap de setmana els veïns han començat l'Operació Retorn que, com sabeu, a Vila-real finalitza -des de temps immemorials- el divendres anterior al primer diumenge de setembre, és a dir, quan baixen la Moreneta des de l'Ermitori vora el Millars.

Vila-real, amb l'inici de les Festes de la Mare de Déu de Gràcia, passarà en quatre dies de comptar amb una densitat de població típica de zones desèrtiques, a contemplar els carrers plens d'un goleró de gent que, des de la plaça del Llaurador, anirà baixant cap al centre històric, es diversificarà pels estrets eixamples i es distribuirà, quasi homogèniament, per Vila i ravals... D'on han eixit de sobte tots aquests veïns? -ens preguntem cada any. Probablement, del lloc on tornaran a amagar-se fins les properes festes de Sant Pasqual -és la resposta més objectiva, després de molts anys de comprovacions empíriques.

Ah, se m'oblidava, me'n vaig a buscar el mono del treball perquè no solament de la festa i el subsidi d'atur viu el vila-realenc. Resulta que dimecres que ve retorne a la feina ja que, malgrat els temps que corren, m'han ampliat el contracte de treball. Abans el tenia fins els 60 anys i ara -quina sort!- m'han renovat fins els 67... diuen!

Res, només desitjar-vos que comenceu el curs 2010-11 amb molt millor peu que uns que van vestits de groc!