L’ENÈSIM CANVI EN EDUCACIÓ, I EN VAN…

febrero 1st, 2012

Moyano, Villar Palasí, LOGSE, LODE, LOE... i, a cada canvi de govern, canvi segur de Llei Educativa! Vaja tela -va dir un sastre.

L'assignatura d'Educació per a la Ciutadania passarà a la història. El ministre d'Educació, José Ignacio Wert, ha anunciat al Congrés que suprimirà l'assignatura que va impulsar l'executiu de Zapatero i la rellevarà per una altra batejada com a Educació Cívica i Constitucional. Un altre dels canvis que Wert ha explicat en comissió al Congrés és que tant el Batxillerat com la Formació Professional duraran 3 anys. El ministre també ha defensat el dret dels pares a escollir la llengua vehicular en l'ensenyament dels seus fills a qualsevol autonomia.

L'únic canvi, però, que realment demana l'Ensenyament, després de 30 anys de dogmatisme partidista d'uns i d'altres, és un Pacte d'Estat per l'Educació que prohibisca canviar la Llei Educativa a cada canvi de Govern i consolide un Cos únic en l'Ensenyament Públic...Un finançament equitatiu al dels altres estats de la Unió Europea, un Cos d'Inspectors Tècnics i NO de Comissaris Pollítics i situar l'Escola Pública com la primera prioritat per incentivar l'accés a beques, subvencions per a estudis, formació i accés al mercat laboral. La proposta del PP se limita a canviar per canviar... ara, en compte d'Educació per a la Ciutadania, hi haurà Educació per l'Oligarquia: a pagar pares!


D'entre totes les mesues explicades ahir pel flamant ministre d'Educació, destaquem aquestes:

1) "3 cursos de ESO i 3 de Bachillerato"... (com que la majoria de ciutadans han de ser universitaris...).
2) "Estricta vigilancia para la elección de las lenguas" (per si de cas aprenen les que no toca!).
3) "Bilingüismo, castellano-inglés, y otras lenguas extranjeras"... (ni una paraula per a les llengües cooficials dels territoris plurilingües. NO ha usat en cap moment l'expressió "Plurilingüismo).
4) "Excelencia en los resultados académicos... (repetidament al discurs. Ni una paraula per a l'alumnat amb NNEE, és a dir, necessitats educatives especials).
5) "Sustituir la asignatura Educación para la ciudadania por polémicas ideológicas"... (la proposta nova no té ideologia?, qui va crear la falsa polèmica ideològica, sinó el propi PP?).
6) "La ratio más alta professor-alumno d'Europa". (Per què juga amb l'alumnat amb dificultats que és atés per professorat de PT, és a dir, Psicopedagogia Terapèutica?, a partir d'ara, els pares que ja han estat marginats per la Llei de Dependència s'hauran de pagar una escola privada si tenen fills disminuïts físics o psícquics?).
7) Ha alternat l'expressió "comparado con Europa.../ comparado con los EEUU..." (segons convenia la
variable a comparar).
8) "Orientar desde el primer curso de Secundària hacia el campo laboral a los 15 años"... (sense parlar de formació integral: hem de preparat "proletariat pur i dur, sense cap especialització laboral ni formació bàsica?).
9) No ha tractat, ni ha parlat de "Cultura"... a saber què és, ara mateix, La Cultura amb majúscules sotmesa a la tisora....
10) Tots aquest manaments es resumeixen en un: Vergonya, companys docents, vergonya.... Vergonya, pares i mares, vergonya... Qui ho pagarà? Com sempre, la nova generació d'alumnes que, ara mateix, està en ple procés de formació.

Nota informativa.

enero 31st, 2012
A continuación adjunto una nota recibida para su difusión: "La Molt Il·lustre Confraria de la Puríssima Sang del Nostre Sr. Jesucrist i Mare de Déu de la Soledad de Vila-real, ens...

Leer más...


Material escolar recollit per a xiquets colombians.

enero 31st, 2012

Recordeu que el curs passat vàrem recollir material escolar: llapis, color, gomes, bolígrafs? Recordeu que els donàvem a l’ONG EDCNATURA per a què els portaren a Colòmbia?

Doncs, si no ho recordeu, feu memòria. Tot aquell material va aplegar al país americà, però com que allí era estiu i estaven de vacances no se va poder lliurar als xiquets i xiquetes als que anava dirigit.

Ara ja se’ls ha repartit i, en agraïment, ens han fet aplegar aquesta foto. I ens han donat un milió no, molts milions de gràcies que valen molt més que el que nosaltres els vàrem remetre. Així que estem en deute amb ells. Caldrà enviar-los més material la propera vegada que algú d’EDCNATURA torne a anar cap allà

Polsa sobre l’imatge per a veure-la gran

 

El Sistema Solar (5è)

enero 31st, 2012

El treball que anem a fer ens ajudarà a conèixer un poc més el Sistema Solar amb tots els astres que el conformen i aprendre a usar un programa per a realitzar presentacions.

Per a traure les dades anirem a la pàgina Sistema Solar Bàsic.

Otoño en NY, Requiem por un sueño (2000) y Quiereme si te atreves (2003)

enero 31st, 2012
Este fin de semana ha sido muy frutífero, hemos salido a la montaña y hemos disfrutado de la nieve como podéis ver en el blog de Per la muntanya , y también hemos visto películas, eso sí, un tanto antiguas. Temo que con los cambios que han habido en el mundo web esta semana, el blog se vea afectado, ya que se está haciendo muy difícil descargar películas. De todas formas, aunque descienda el número de entradas, intentaré actualizar con normalidad, contando noticias y estrenos y también dándole más protagonismo a otros temas como la cocina, el arte....

Vimos Otoño en NY, de Richard Gere y Winona Ryder. La habia  visto un millón de veces, pero me apetecía volver a recordar esa dulce historia de amor caduco. Un hombre mujeriego, maduro y sin ganas de comprometerse conoce a una joven, inocente y sin muchos golpes en el amor. Su amor tiene fecha de caducidad, ya que ella tiene una grave enfermedad de corazón y saben con certeza que en pocos meses todo acabará. A pesar de eso, luchan y se demuestran amor, para que ella sea feliz y para que él jamás olvide un amor verdadero. 
Me cuesta creer que alguien no la haya visto, pero si es tu caso y te gustan los dramas románticos, no lo dudes. Además, creo que esta película encanta cuando la ves por primera vez. 

Sinopsis: Will Keane, adinerado propietario de varios restaurantes en Manhattan, es un hombre maduro y atractivo que aparentemente lo tiene todo, menos relaciones sentimentales prolongadas debido a su reticencia al compromiso; Charlotte es una joven y bonita veinteañera estudiante de arte. Ambos se conocerán en Nueva York y surgirá un apasionado romance. Uno más de tantos para Will, según cree éste al principio; además, entre ambos hay muchas diferencias: edad, clase social, personalidad,... Pero ella le cuenta un secreto que le hará cambiar: Charlotte tiene una enfermedad terminal y su deseo era vivir una gran aventura de amor antes de enfrentarse a su final.


Gracias a la banda sonora nos aventuramos a ver Requiem por un sueño. Recordaba haberla visto en mis años de instituto, supongo que por despertarnos y alertarnos de las drogas a los 16 años te colocaban esta película y los profesores se quedaban tan anchos. Pero bueno, en general no recordaba demasiado y lo cierto es que me "gustó". Bueno, me pareció realmente buena, en cuanto, al enganche al que te someten. Te mantiene totalmente dentro de la película, tienes casi una sobredosis, al igual que los protagonistas. Al principio te cuesta entender de qué va, pero luego, se mueve muy rápido, la banda sonora avanza cada vez más rápido, hasta que ya no tienes escapatoria, las escenas se suceden muy muy rápido, y te entra un desasosiego difícil de controlar. Te pone muy nervioso, y todo va aumentando a medida que los protagonistas van degradándose y cayendo en un mundo del que jamás podrán salir. 
Os recomiendo verla 100%, y ya me contareis.

Sinopsis: Harry (Jared Leto) y su madre (Ellen Burstyn) tienen sueños muy distintos: ella está permanentemente a dieta esperando el día en que pueda participar en su concurso televisivo preferido; la ambición de Harry y su novia Marion (Jennifer Connelly) es hacerse ricos vendiendo droga y utilizar las ganancias para abrir un negocio propio, pero nunca tienen el dinero suficiente para ello. A pesar de todo, Harry y Marion no se resignan y harán lo inimaginable para conseguir la vida que anhelan. 


Buscando películas romámticas me topé con Quiereme si te atreves. En España no tuvo mucho éxito en su estreno y es que no se porqué pero las películas francesas con una estética grotesca, quizá negra y surrealista no terminan de convencernos. En mi produjo sentimientos contradictorios, por momentos me gustó porque los protagonistas desprenden un amor-odio, tierno y violento a la vez. Son dos niños que se han criado juntos, por ser un tanto especiales y desde pequeños juegan a retarse y a jugarse la vida incluso por un juego estúpido de "capaz o incapaz". Por otro lado, es un tanto previsible, y le falta la magia de Largo domingo de noviazgo o Amelie. Por más que intenta recrear una escena romántica para resarcirnos de tanta burla, no consigue emocionar de verdad.
Por otro lado, me gustó la complicidad de los protagonistas, y me ha gustado ver, que con los años en la actualidad son pareja y tienen un hijo.
Os aconsejo verla y me contáis vuestras impresiones.

Sinopsis: Lo que comenzó como un juego de infancia entre Sophie y Julien, un juego de atrevidos retos, con el tiempo se ha convertido en una forma de vida. Sophie y Julien llevan ese juego hasta el límite, se burlan de todo y de todos y se hacen daño deliberadamente. Moderno cuento de hadas que relata una grotesca y hermosa relación de amor-odio.

El món de la Pau

enero 30th, 2012

Hi havia una vegada dues xiquetes que es barallaven sense importància. Però no eren dues xiquetes normals, eren dos reines de Tailàndia un poble molt allunyat  al nostre.
La reina rosa es deia Rosella i l'altra reina blava es deia Blaveta.
Van fer la guerra per saber qui era la més poderosa, i la veritat és que el resultat no va ser molt bo. Va guanyar Blaveta però com va vore plorar a l'altra reina li va dir que eren les dos igual de poderoses. Blaveta li va dir a Rosella si volia ser la seua amiga i Rosella li va dir que sí, i les dos reines van acabar sent amigues.

Text escrit per Adriana Fernández. 6èA Botànic Calduc

Un món en Pau

enero 30th, 2012

Havia una ciutat que sempre estava en guerra fins que un vegada que un home va parlar amb tots i va dir :
-Per què estem en guerra ?
La gent es va quedar parada i no sabien que contestar, perquè havia començat feia molt de temps.
Uns deien que era per la raça i uns altres per la religió .
Aleshores l'home els va dir.
-Si no sabeu perquè ha començat la guerra, per què seguim en guerra?, no es hora ja que estem en pau?
Aleshores es van mirar els uns a altres i pensaren que ja havia mort molta gent Aleshores els dos bàndols decidiren estar en pau i oblidar la guerra.
I tots cridaren.¡VISCA LA PAU !

Text escrit per Ana Peñas. 6èA. Botànic Calduch

Què és la Pau?

enero 30th, 2012
Fa molt de temps en un poble de Barcelona no sabien que era la pau. Fins que un dia un xiquet i la seva familia de la Comunitat Valenciana van anar a Barcelona, al poble que no sabien res de la pau i el xiquet anava corrents pel carrer dient : ''es el dia de la pau'' '' es el dia de la pau''
Tots pensaven: que era la pau? I el carnisser sense dubtes li va dir... Què es la pau? El xiquet li va contestar: Que no saps que es la pau? La pau és un dia meravellós, un dia que totes les persones s'han d'ajudar, però no nomes eixe dia sinó tots els dies. I  la pau va recòrrer tot el poble i els seus habitants a partir d'eixe dia van viure mes contents i feliços.

Text escrit per Carlos Andrés. 6èA. Botànic Calduch

DENIP – Día Escolar de la No Violencia y la Paz

enero 30th, 2012
Así está quedando la paloma según lo que os ofrecíamos en esta circular



La Pau

enero 30th, 2012

Una vegada, hem vaig alçar del llit i un dia de pau va il·luminar el món sencer. Les guerres es van acabar, els coloms volaven i un arc de Sant Martí, més lluminós que mai, feia la alegria de tots els xiquets.
Jo estava feliç, però...com havia ocorregut tal cosa com aquesta?
Va ser un somni, que si el volem complir haurem de començar per les coses més menudes, com respectar als nostres amics.

Text escrit per Miguel Ángel Pallarés. 6èA Botànic Calduch